Habitatge unifamiliar a la Roca del Vallès
Habitatge unifamiliar desenvolupat en tres nivells, on el programa principal s’organitza en planta baixa, en continuïtat directa amb el jardí.
Volumètricament, l’edifici neix de la intersecció de prismes, plans i figures geomètriques, rectilínies i ortogonals amb línies corbes i subtils sinuositats. Entre aquest diàleg volumètric es configura l’edifici, acollint les estances en la disposició més adequada.
L’edifici es recolza en el seu límit sud per tal d’alliberar el màxim de superfície lliure o zona enjardinada a la planta baixa, facilitant alhora un accés més adequat al nivell inferior (semisoterrat), destinat a garatge i zona d’instal·lacions.
Tot i que això suposa que les obertures principals, així com el porxo principal de la casa, s’obrin cap a la façana orientada a l’est, donant l’esquena al sud i a l’oest —que habitualment solen ser les orientacions predominants cap als fronts de les zones de dia dels habitatges—, s’aconsegueix que els espais interiors interactuïn i aprofitin al màxim l’espai lliure de la parcel·la sense perdre unes condicions climàtiques molt favorables.
Els diferents volums que conformen l’edifici conflueixen en un “tot” arquitectònic, ja que una única pell exterior d’obra vista els revesteix, posant en valor la geometria del conjunt per davant de la seva materialitat.
L’accés a l’interior de l’habitatge es desenvolupa de manera teatral, com una escletxa en el conjunt de l’edifici, emfatitzada per l’esveltesa d’aquesta quant a proporcions. Un cop a l’interior, trobem l’escala que connecta els diferents nivells, aprofundint en una perspectiva vertiginosa ajudada per una columna de dues alçades que força l’usuari a contemplar el sostre del menjador, on es produeix la voluntat arquitectònica definitiva: tensar al màxim l’equilibri entre forma i llum, dotant aquest espai d’una singularitat única.
Vivienda unifamiliar en La Roca del Vallès
Vivienda unifamiliar desarrollada en tres niveles, donde el programa principal se organiza en planta baja, en continuidad directa con el jardín.
Volumétricamente, el edificio nace de la intersección de prismas, planos y figuras geométricas, rectilíneas y ortogonales con líneas curvas y sutiles sinuosidades. Entre este diálogo volumétrico se configura el edificio, acogiendo las estancias en la disposición más adecuada.
El edificio se apoya en su límite sur con el fin de liberar el máximo de superficie libre o zona ajardinada en la planta baja, facilitando al mismo tiempo un acceso más adecuado al nivel inferior (semienterrado), destinado a garaje y zona de instalaciones.
Aunque esto supone que las aberturas principales, así como el porche principal de la casa, se abran hacia la fachada orientada al este, dando la espalda al sur y al oeste —que habitualmente suelen ser las orientaciones predominantes hacia los frentes de las zonas de día de las viviendas—, se consigue que los espacios interiores interactúen y aprovechen al máximo el espacio libre de la parcela sin perder unas condiciones climáticas muy favorables.
Los diferentes volúmenes que conforman el edificio confluyen en un “todo” arquitectónico, ya que una única piel exterior de obra vista los reviste, poniendo en valor la geometría del conjunto por delante de su materialidad.
El acceso al interior de la vivienda se desarrolla de manera teatral, como una brecha en el conjunto del edificio, enfatizada por la esbelteza de la misma en cuanto a proporciones. Una vez en el interior, encontramos la escalera que conecta los diferentes niveles, profundizando en una perspectiva vertiginosa ayudada por una columna de dos alturas que fuerza al usuario a contemplar el techo del comedor, donde se produce la voluntad arquitectónica definitiva: tensar al máximo el equilibrio entre forma y luz, dotando a este espacio de una singularidad única.
Single-family home at La Roca del Vallès
A single-family home arranged across three levels, with the main programme located on the ground floor in direct continuity with the garden.
Volumetrically, the building emerges from the intersection of prisms, planes and geometric figures—rectilinear and orthogonal forms set against curved lines and subtle sinuosities. Through this volumetric dialogue, the building takes shape, accommodating each room in its most appropriate position.
The building is set against its southern boundary in order to free up as much outdoor space as possible on the ground floor, creating a generous garden area while also providing more suitable access to the lower (semi-basement) level, which houses the garage and plant room.
Although this means that the main openings, as well as the principal porch, face the east façade—turning their back on the south and west, which are typically the preferred orientations for daytime living spaces—the interior nonetheless interacts with and makes the most of the plot’s open space, without sacrificing highly favourable climatic conditions.
The various volumes that make up the building merge into a single architectural whole, clad in a unified outer skin of facing brick that highlights the geometry of the ensemble above its materiality.
Access to the interior unfolds theatrically, like a fissure within the overall mass, its effect accentuated by its slender proportions. Once inside, a staircase connects the different levels, drawing the eye upwards in a vertiginous perspective enhanced by a double-height column that compels the visitor to look towards the dining room ceiling, where the ultimate architectural intention is realised: to stretch the balance between form and light to its limit, endowing the space with a unique singularity.
Habitatge unifamiliar a la Roca del Vallès
Habitatge unifamiliar desenvolupat en tres nivells, on el programa principal s’organitza en planta baixa, en continuïtat directa amb el jardí.
Volumètricament, l’edifici neix de la intersecció de prismes, plans i figures geomètriques, rectilínies i ortogonals amb línies corbes i subtils sinuositats. Entre aquest diàleg volumètric es configura l’edifici, acollint les estances en la disposició més adequada.
L’edifici es recolza en el seu límit sud per tal d’alliberar el màxim de superfície lliure o zona enjardinada a la planta baixa, facilitant alhora un accés més adequat al nivell inferior (semisoterrat), destinat a garatge i zona d’instal·lacions.
Tot i que això suposa que les obertures principals, així com el porxo principal de la casa, s’obrin cap a la façana orientada a l’est, donant l’esquena al sud i a l’oest —que habitualment solen ser les orientacions predominants cap als fronts de les zones de dia dels habitatges—, s’aconsegueix que els espais interiors interactuïn i aprofitin al màxim l’espai lliure de la parcel·la sense perdre unes condicions climàtiques molt favorables.
Els diferents volums que conformen l’edifici conflueixen en un “tot” arquitectònic, ja que una única pell exterior d’obra vista els revesteix, posant en valor la geometria del conjunt per davant de la seva materialitat.
L’accés a l’interior de l’habitatge es desenvolupa de manera teatral, com una escletxa en el conjunt de l’edifici, emfatitzada per l’esveltesa d’aquesta quant a proporcions. Un cop a l’interior, trobem l’escala que connecta els diferents nivells, aprofundint en una perspectiva vertiginosa ajudada per una columna de dues alçades que força l’usuari a contemplar el sostre del menjador, on es produeix la voluntat arquitectònica definitiva: tensar al màxim l’equilibri entre forma i llum, dotant aquest espai d’una singularitat única.
Vivienda unifamiliar en La Roca del Vallès
Vivienda unifamiliar desarrollada en tres niveles, donde el programa principal se organiza en planta baja, en continuidad directa con el jardín.
Volumétricamente, el edificio nace de la intersección de prismas, planos y figuras geométricas, rectilíneas y ortogonales con líneas curvas y sutiles sinuosidades. Entre este diálogo volumétrico se configura el edificio, acogiendo las estancias en la disposición más adecuada.
El edificio se apoya en su límite sur con el fin de liberar el máximo de superficie libre o zona ajardinada en la planta baja, facilitando al mismo tiempo un acceso más adecuado al nivel inferior (semienterrado), destinado a garaje y zona de instalaciones.
Aunque esto supone que las aberturas principales, así como el porche principal de la casa, se abran hacia la fachada orientada al este, dando la espalda al sur y al oeste —que habitualmente suelen ser las orientaciones predominantes hacia los frentes de las zonas de día de las viviendas—, se consigue que los espacios interiores interactúen y aprovechen al máximo el espacio libre de la parcela sin perder unas condiciones climáticas muy favorables.
Los diferentes volúmenes que conforman el edificio confluyen en un “todo” arquitectónico, ya que una única piel exterior de obra vista los reviste, poniendo en valor la geometría del conjunto por delante de su materialidad.
El acceso al interior de la vivienda se desarrolla de manera teatral, como una brecha en el conjunto del edificio, enfatizada por la esbelteza de la misma en cuanto a proporciones. Una vez en el interior, encontramos la escalera que conecta los diferentes niveles, profundizando en una perspectiva vertiginosa ayudada por una columna de dos alturas que fuerza al usuario a contemplar el techo del comedor, donde se produce la voluntad arquitectónica definitiva: tensar al máximo el equilibrio entre forma y luz, dotando a este espacio de una singularidad única.
Single-family home at La Roca del Vallès
A single-family home arranged across three levels, with the main programme located on the ground floor in direct continuity with the garden.
Volumetrically, the building emerges from the intersection of prisms, planes and geometric figures—rectilinear and orthogonal forms set against curved lines and subtle sinuosities. Through this volumetric dialogue, the building takes shape, accommodating each room in its most appropriate position.
The building is set against its southern boundary in order to free up as much outdoor space as possible on the ground floor, creating a generous garden area while also providing more suitable access to the lower (semi-basement) level, which houses the garage and plant room.
Although this means that the main openings, as well as the principal porch, face the east façade—turning their back on the south and west, which are typically the preferred orientations for daytime living spaces—the interior nonetheless interacts with and makes the most of the plot’s open space, without sacrificing highly favourable climatic conditions.
The various volumes that make up the building merge into a single architectural whole, clad in a unified outer skin of facing brick that highlights the geometry of the ensemble above its materiality.
Access to the interior unfolds theatrically, like a fissure within the overall mass, its effect accentuated by its slender proportions. Once inside, a staircase connects the different levels, drawing the eye upwards in a vertiginous perspective enhanced by a double-height column that compels the visitor to look towards the dining room ceiling, where the ultimate architectural intention is realised: to stretch the balance between form and light to its limit, endowing the space with a unique singularity.