Sovint, com a tècnics, rebem consultes que solen ser recurrents a causa dels problemes i incomoditats que solen causar i sobretot per la freqüència en la qual solen afectar els edificis. Tenim un clar exemple amb les humitats. En aquesta publicació pretenem donar-vos uns primers consells per a què pugueu diagnosticar ràpidament quin tipus d’humitat afecta al vostre edifici i les solucions més habituals per a cadascuna d’elles i comencem per l‘Humitat per capil·laritat.La humitat per capil·laritat sol presentar-se en paraments
de plantes en contacte amb el terreny. Aquest tipus d’humitat sol afectar directament l’acabat superficial del parament vertical que està en contacte amb el sòl, sent més fàcil de detectar en revestiments continus en els quals es produeixen taques, bombaments del mateix fins a arribar fins i tot a la fissuració i despreniment, que en trams on el revestiment és un aplacat directe on poden acabar desprenent-se algunes peces d’aquest.
Però per què es produeix aquesta humitat?
L’origen d’aquesta humitat la trobem justament en la trobada entre el parament vertical i el sòl en contacte amb el terreny. Els terrenys, depenent de la seva tipologia, tenen la capacitat d’absorbir més o menys aigua des del propi subsol. Aquesta capacitat d’absorció i la climatologia estacional de l’entorn, si s’han produït pluges o nevades durant un període prolongat de temps, generen l’ascens d’aquest aigua fins a les cotes superiors del terreny on s’acaben trobant amb el sòl de l’edifici i per tant amb els paraments verticals que recolzen en ell.
El que acaba succeint en edificis, en els quals el sòl del mateix es constitueix tan sols d’una solera de formigó en contacte amb el terreny, és que aquesta capa porosa absorbeix la humitat del propi terreny i aquesta acaba ascendint pels paraments verticals fins a una altura on l’aigua o la humitat absorbida per la paret s’evapora, la qual cosa acaba generant l’embranzida del revestiment, formant fissures fins al seu despreniment.
És una patologia molt habitual en edificis existents d’una certa antiguitat. En l’actualitat, qualsevol solera de suport s’executa sobre una capa de graves i sobre una làmina separadora, habitualment de polietilè. Amb la capa de graves, en tenir una grandària d’àrid major que el del propi terreny, s’evita l’acumulació i absorció de l’aigua, i finalment amb la capa separadora plàstica, s’executa una impermeabilització per a acabar segellant aquesta possible entrada d’humitat.
És una tipologia d’humitat difícil de solucionar en edificis existents, malgrat que existeixen des de pintures específiques anti-humitat per a pintar sobre els paraments, fins a tractaments electrolítics que evaporen l’aigua a través d’injeccions de productes en els paraments verticals porosos.
Estigues atent per a saber com diagnosticar i solucionar altres tipus d’humitats.