L’ART DE LA BONA CONSTRUCCIÓ

L’ART DE LA BONA CONSTRUCCIÓ

Rematades i Coronaments. La construcció, així com l’arquitectura, han evolucionat al llarg de la història oferint solucions a problemes subjacents dels propis edificis per a millorar progressivament l’experiència de les persones que els habiten. Així com és fàcil trobar la utilitat d’una barana i quin és el seu ús principal dins d’un edifici (bàsicament evitar possibles caigudes a diferents nivells de major o menor importància), hi ha altres elements com el que us presentem en aquesta  publicació que ens semblen igual d’interessants i imprescindibles en la bona construcció: les peces de rematada i coronament.

Com el seu propi nom indica, entenem el coronament com l’art de “coronar” un edifici, de rematar-lo, de donar-li en definitiva un final. El seu ús és primordial per a assegurar la correcta impermeabilització de l’edifici contra l’aigua de pluja, millorant el manteniment de les façanes fins i tot segellant un punt feble del mateix per on solen aparèixer les primeres deficiències d’una construcció. I com és una peça de coronament? Rau aquí l’interessant que us volem mostrar en aquest post. La versatilitat i adaptació d’aquesta imprescindible peça constructiva, la qual pot presentar-se en diferents materials com fusta, alumini o acer, ceràmica, pedra, etc. Alhora que ho podem trobar en volumetries molt diverses, des de cobertes inclinades fins a lloses completament horitzontals. La seva disposició això sí, sempre preservarà un caràcter i ubicació perimetral per a assegurar una bona execució i funcionalitat d’aquesta.

Els aspectes més importants a tenir en compte per a un correcte disseny:

1 – Discontinuïtat amb l’edifici, continuïtat del propi element:

Potser el concepte de discontinuïtat és el principal a tenir en compte en el correcte disseny d’una peça de coronament d’aquest. Recordem que la peça de coronament remata i finalitza l’edifici i això significa que just resolen punts de trobada entre diferents elements constructius i sovint de diferent composició o materialitat. La discontinuïtat s’ha d’assegurar respecte a la resta dels elements que componen l’envolupant de l’edifici, de tal manera estarem interferint en la transmissió d’aigües pluvials cap a la resta de l’edifici, la qual recordem és la seva principal funció. En canvi, per a evitar problemes derivats de la mateixa ingerència climàtica – com sí succeeix a la fotografia anterior – el propi coronament ha d’assegurar una continuïtat com a mínim a la zona que conforma el goteró, que és just l’element que ens assegura l’evacuació de les aigües cap a l’exterior en lloc de cap a l’edifici.

2 – Materialitat: Una vegada presentats els anteriors conceptes de discontinuïtat i continuïtat de les peces de coronament i rematada, cal destacar que per a aconseguir complir amb l’anterior punt entra en joc el material i la composició de les peces que conformen aquest element constructiu. Serveixi d’exemple – a diferència de la primera fotografia- com una rematada d’alumini pot arribar a solapar-se gràcies a la seva ductilitat i gruix, entre les diferents peces que conformen tot el perímetre de rematada, a diferència d’un coronament ceràmic en el qual, entre cadascuna de les peces que el componen, es troba una junta d’unió per la qual es produeixen escolaments i on no s’assegura l’evacuació correcta de les aigües, afectant principalment al parament vertical que delimita l’edifici.

Alhora, és important triar un material adequat per a cada rematada, tenint en compte els pros i contres de cadascun d’ells. Una peça ceràmica a l’ésser porosa pot facilitar l’aparició de floridura si la inclinació de la peça de rematada no és la correcta. O en el cas d’una peça d’acer o d’alumini, si no la continuïtat de l’acabat superficial (lacat, etc.) és correcta pot afavorir la fissuració d’aquest, i en el cas de l’acer pot acabar presentant símptomes d’oxidació.

3 – Forma: Tenint en compte els dos paràmetres anteriors, la forma ha d’aglutinar-los i ha de servir de pont per a una correcta disposició a l’obra. No existeix una peça de coronament universal i correcta per a la infinita casuística arquitectònica, és per això que, tenint clars els objectius i la seva funcionalitat, podem recórrer a la pròpia morfologia de la peça per a adaptar-la a la seva ubicació de manera adequada.

Com es pot observar en la fotografia al peu del text, fins i tot el propi element decora i caracteritza l’aspecte de l’edifici en major o menor mesura, sense perdre de vista la seva funció principal.